La tecnologia moderna simplifica les nostres vides. Diccionaris i aplicacions en línia que tradueixen de forma instantània paraules de fotos, creen música i imatges en temps real o tradueixen un discurs d’un idioma a un altre. Aquests èxits ens apropen a un traductor universal que pugui entendre què i en quina llengua parla una altra persona. Podran els processos tecnològics substituir les persones vives amb el pas del temps?

Tecnologies modernes en el camp de la traducció

Durant molt de temps, la traducció era la prerrogativa dels lingüistes que treballaven amb diccionaris i regles gramaticals bilingües. Però, des d’aleshores, han sorgit eines com Google Translate que han demostrat que les traduccions automàtiques ara estan disponibles per a qualsevol persona amb accés a Internet. Aquesta tecnologia s’utilitza a la indústria de la traducció per a diversos tipus de contingut per reduir costos i temps.

La intel·ligència artificial pot substituir els humans? Malgrat els serveis de traducció en constant evolució, hi ha tasques que semblen més difícils per al “robot”. Les idees que sorgeixen en el text, els diversos significats de la lectura, les particularitats tècniques de determinats termes, fan que la tasca sigui més difícil del que sembla, fins i tot una màquina ràpida i potent.

És aquí on sorgeix la complexitat de la traducció. Un traductor no és algú que tradueix una frase paraula per paraula. Entén la significació global del text i l’expressió de les idees que s’hi plantegen. El pot traduir de forma fàcil i entenedora per al lector.

Això es pot veure clarament si intenteu traduir un text tècnic estret amb eines de traducció en línia. El resultat és un text traduït literalment sense significat associat.

Per tant, la professió d’un traductor és l’art de posseir aquesta habilitat necessària i reescriure totes les expressions de l’autor sense canviar-ne el significat.

Les tecnologies modernes en el món de l'art

L’art canvia amb la societat i les noves tecnologies. Els artistes havien de competir amb càmeres que abans eren una amenaça per a l'art tradicional. Però avui, les xarxes socials i Internet els proporcionen una audiència interminable per compartir les seves idees i creacions. Els artistes poden presentar els seus treballs a la gent simplement fent clic a "compartir" a qualsevol plataforma de xarxes socials escollida.

L’art digital és una amenaça per a l’art? Per a molts artistes, la plataforma Instagram es converteix en la seva pròpia exposició. Els gustos i els seguidors de les xarxes socials influeixen molt en la capacitat de fer-se famosos. Ara estan motivats a crear obres que semblin interessants i inusuals i es col·loquen en petites places al feed de notícies.

Però el desig de treball dissenyat per a la visualització en dues dimensions pot amenaçar l'art nou. La idea que es basa en les creacions es redueix per adaptar-se al títol del contingut publicat. L’art és més que una imatge i no es pot alinear per publicar-los a Internet.

Potser la versió digital acabarà conduint al final del concepte tradicional d’art. Però se sap amb certesa que l’art sempre existirà, canviant d’acord amb els processos tecnològics.

Tecnologies modernes en l'ensenyament

Durant l’última dècada, el nombre d’assistents a cursos en línia i que utilitzen Internet per millorar la seva educació ha augmentat notablement. Ara és fàcil aprendre una llengua estrangera o obtenir un diploma sense sortir dels murs de casa. El nombre de dispositius digitals utilitzats a les aules també ha augmentat, amb l’arribada de projectors i ordinadors. Però, què significa el creixement continuat de la tecnologia educativa per als professors?

Les grans tecnologies requereixen bons professors! Són els grans professors els que fan significatiu l’ús de la tecnologia en l’educació dels estudiants. Els equips tècnics poden solucionar molts problemes, però han de ser gestionats. Per tant, faciliten el procés d’aprenentatge, però no substitueixen el paper del professor. Els ordinadors no ensenyen als nens a fer preguntes, a distingir entre fonts d’informació, a pensar en les conseqüències, a ser creatius o curosos en els judicis. Els professors ensenyen habilitats de vida als estudiants i els inspiren a assolir el seu potencial. No és que els professors estiguin sent substituïts per la tecnologia, sinó la forma en què els professors es poden adaptar per utilitzar la tecnologia en les seves lliçons.

De la mateixa manera que una calculadora no substitueix els professors de matemàtiques, la tecnologia només ajuda els professors a educar els estudiants. El seu paper canviarà inevitablement a mesura que es desenvolupin els recursos al seu abast.

Hem d’esperar el canvi?

El món canvia, i estem canviant amb ell. Economistes, traductors i professors s’han d’adaptar als canvis tecnològics, que s’utilitzen principalment com a ajudants addicionals. La màquina no funciona sense una persona, es necessita algú que la executés. Per tant, els sistemes automàtics i mecànics mai poden substituir representants d’estructures i professions diferents. Però aquest últim haurà de "estar al dia".