Amb el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, els electrodomèstics es tornen cada vegada més complicats, prenent seriosament decisions importants quan adquireixen. Això va succeir amb els ferros, molts van escoltar a l’anunci la frase de glissier Ceranium, però el que s’amaga darrere d’aquestes paraules, pocs poden explicar de seguida.

Aquest desenvolupament pertany als especialistes de l’empresa Bosh. L’acer inoxidable conjuntament amb un recobriment ceràmic de la superfície de treball va donar un resultat impressionant. La sola llisca tan bé sobre qualsevol tipus de teixit que no es pot distingir d’un merament ceràmic, però les característiques de resistència i el pes no són molt inferiors a les de l’acer. Cal aprofundir més en els avantatges i els inconvenients d’un disseny d’aquest tipus.

Competició de materials de ferro

L’acer inoxidable pràcticament ha espremut l’alumini fora del mercat, com fins ara passava amb el ferro colat. No és inferior a la conductivitat tèrmica, és forta, duradora i fins i tot més barata, però té un inconvenient: llisca i s’aferra a coses fetes de teixit delicat no tan fluix. Bosch ha aconseguit una solució a aquest problema: esmalt i recobriment ceràmic. La ceràmica polida pot aconseguir un nivell de lliscament que les plantes metàl·liques no han somiat mai, de manera que ha obtingut una àmplia acceptació com a material separat per a la producció de ferros. Així, van aparèixer models de forma constant amb les soles elaborades amb les tecnologies següents: glissee de Ceranium, Glisse Granit i Glissee Palladium.

Glisse de cerani de Bosch

Bosch ha fet avenços importants en unir dos materials diferents a la planta. L’acer inoxidable i el recobriment ceràmic de la superfície exterior són gairebé un sol tot, cosa que permet aprofitar els dos materials i nivells dels desavantatges de cadascun d’ells.

Els ferros amb soles realitzades mitjançant la tecnologia de glissee Ceranium obtenien els següents avantatges:

  1. La part de ceràmica llisca perfectament al llarg del teixit, sense malmetre ni els productes més delicats. Les seves propietats no canvien amb el pas del temps, la ceràmica fins i tot després de la caducitat del període de garantia es veurà planxada igual que després d’una compra. Res s’hi enganxa i no s’enganxa, les partícules de tèxtil i altres impureses s’eliminen fàcilment durant la cura de la sola.
  2. La força de la ceràmica garanteix la durabilitat de la superfície de treball, no té por del contacte amb cremalleres i botons de la roba. En absència de càrrega d’impacte, no hi apareixen danys i fissures microscòpiques, com en l’alumini.
  3. L’acer d’aliatge d’alta qualitat condueix bé la calor, s’escalfa uniformement quan s’encén, cosa que permet que aquest ferro llisi el teixit de manera ràpida i eficaç.

La combinació de dos materials diferents va reduir la importància de les seves mancances, però no va eliminar completament el problema:

  1. La fragilitat característica dels ferros purament ceràmics no ha desaparegut. En el cas d’un dispositiu Bosch, la tensió mecànica directa danyarà greument i possiblement el farà mal. Els dissenyadors treballen constantment diversos trucs per evitar la destrucció, de manera que hi havia un lateral als costats de la sola, que el protegeix del contacte accidental amb els accessoris de la roba.
  2. El cost d'una planxa amb una sola fabricada amb tecnologia de caça glopi és superior a models similars amb diferents tipus de soles. Heu de pagar la qualitat, però podeu estar segur que durarà més que la seva contrapartida.

Per què glissee?

Si l’objectiu de comprar un ferro és la màxima versatilitat, durabilitat i qualitat, l’opció preferida és la ceràmica amb metall. La durabilitat no us permetrà notar un preu més elevat, ja que podreu estar segurs de la llarga vida d’aquestes planxes. Si comparem el model de Bosch amb altres fabricants, llavors en termes de relació qualitat / preu, els deixarà enrere, que torna a parlar a favor de les tecnologies “keranium” o “palladium”.